Valoració

Alba, n'hi molts pocs poemes comentats per la teva capacitat.

En la meva mort.

COMENTARI: Aquest poema esta escrit en un moment personal, delicat per l'autor.
La politica esta passant per un moment critic (crisi), l'autor es de la dreta i prop s'apropen les eleccions i sent i veu que l'esperança de sortir d'aquella  crisi esta a prop.
"L'alba s'acosta ja amb l'espassa" s'interpreta com que l'esperança esta a punt de satisfer a l'autor.

ESPATLLA

COMENTARI: La tematica d'aquest poema es amoros.
 Aquest poema tracta sobre les característiques d'una noia nua  amb la pell blanca, el cabell negre... Podem dir que es un poema ple de suggeriments sensuals, de color i de formes de la natura; al pimer quartet explica la situació del conflicte del blanc y el negre ( la pell blanquinosa y el cabell fosc),
en el segon quartet es parla del moviment lúdic de l'encalç amorós en els quatre versos que segueixen dels tercets, i l'enfentament entre la mirada del poeta amb el cos de la noia.

feina

M'ha estranyat que s'hagi materialitzat tan poca feina.

Inici de Campana (Comentari)

En aquest poema es destaca l'emifer, les coses que ocorren i de sobte han quedat en el passat com és un capvespre, que és el que explica en el poema. 
S'inicia amb el so d'una d'una campana  que inicia la fi del dia , representant l'efíme. Identifiquem que estem en el capvespre per la metàfoa que ens diu "foa porta  de la tada" i una altra que diu " la polsdels blats apaga un or trèmul" que fa referència al color que té el blat amb el petit raig de llum que li arriba i que s'esta apagant.



Inici de campana
efímer entre els arbres
—fora porta— de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.


La mètrica del poema és el següent:

El poema està format per un sola estrofa amb catorze versos hexasíl·labs.
Tenen  tots rima assonant excepte el segon, el cinquè, el vuite, el desè, l'ònze i el novè que no té rima. Versos femeníns.
Les sinalefes són: En el vers setze, quan diu "vincla-i"; i en el vers onze, quan diu "argila-i"
lLes elisions són: En el vers segon, quan diu "entre-els" ; i en el vers catorze quan diu "girant-me - adesiara"

SONET (comentari)

Aquest poema de Bartomeu Rossello-Pòrcel  de l'any 1933 tracta sobre

els sentiment que en moments determinats no podrem controlar 

i ho expressa en un historia d'una noia que sense volguer-lo s'enamora.

Quan ella dorm el gaudi somnolent     A     10
del vell jardí vibrant de flors i nit,          B     10
passant per la finestra sóc el vent,      A     10

i tot és com un alenar florit.                  B    10

 

Quan ella dorm i sense fer-hi esment   A     11
tomba a les grans fondàries de l'oblit,   B     12
l'abella so que clava la roent                  A     10
agulla -fúria i foc- en el seu pit.              B     12

La que era estampa, encís i galanor     C     13
i moviment ambigu, és plor i crit.           D     11
I jo, causa del dol, de la dolçor               C     10
                         antítesi
en faig lasses delícies de pecat,                C   11
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,     D   11
s'adorm amb un somriure embadalit.         C   11

Estic contenta amb aquesta optativa, no la veig molt difícil, els conceptes són un repàs de l'any passat. El autor que em mencionat per mi te una vida interesant, pero m'agradaria que tinguesim una mica més de treball en activitats de classe.