SONET (comentari)

Aquest poema de Bartomeu Rossello-Pòrcel  de l'any 1933 tracta sobre

els sentiment que en moments determinats no podrem controlar 

i ho expressa en un historia d'una noia que sense volguer-lo s'enamora.

Quan ella dorm el gaudi somnolent     A     10
del vell jardí vibrant de flors i nit,          B     10
passant per la finestra sóc el vent,      A     10

i tot és com un alenar florit.                  B    10

 

Quan ella dorm i sense fer-hi esment   A     11
tomba a les grans fondàries de l'oblit,   B     12
l'abella so que clava la roent                  A     10
agulla -fúria i foc- en el seu pit.              B     12

La que era estampa, encís i galanor     C     13
i moviment ambigu, és plor i crit.           D     11
I jo, causa del dol, de la dolçor               C     10
                         antítesi
en faig lasses delícies de pecat,                C   11
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,     D   11
s'adorm amb un somriure embadalit.         C   11