Resum
Un arquitecte hongarès va construir una casa en la qual els edificis havien de rebre una expressió particular que els lligués espiritualment al país al qual pertanyien. Aquesta casa, de la manera que és descrita en la crònica, s’alçava en un barri aristocràtic, on la gent tenia certs privilegis i el poder econòmic era elevat (els aristocràtics eren d’una classe social alta però era un grup social reduït i minoritari -Calders farà una crítica a la classe burgesa-aristocràtica-). El propietari d’aquesta casa era ric i l’arquitecte va tenir les mans lliures per a fer allò que més li vingués de gust. La casa li va quedar tan europea que va atreure principalment estrangers d’aquesta part del món: com txecs, polonesos, alemanys, russos, italians, etc.
El narrador, que aparentment és d’una classe més benestant, acomodant. Tenia un gos notable per moltes circumstàncies; era serè i mesurat, però la seva salut era delicada, patia del pit i era precís tenir-ne cura.
La història que ens vol explicar es basa a partir del gos del protagonista per a desfermar una petita guerra. Els elements dels quals es va servir l’atzar fluctuaven entre una concepció simple de l’argumentació quotidià.
El problema va començar quan una gran senyora alemanya, veïna del protagonista, va rebre la visita d’un amic foraster. Aquest venia d’orient i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit tapís que tenia una gamma de valors que abastava l’art, l’arqueologia i el diner. Aquella peça era exòtica i d’un gran valor artístic incalculable. Passant per allà davant, el gos va olorar-lo i li va agradar tant que va començar a menjar-se’l. El propietari de la casa, assabentat del fet, li va dir que la culpa no era del gos perquè no tenia responsabilitat civil i que el protagonista era l’encarregat de respondre les seves accions, però ell no va cedir. Li va donar un termini de vint-i-quatre hores per treure el gos a fora. Tots els veïns s’indignaren de la decisió presa. Però els veïns aristocràtics com un ciutadà txec es van enfrontar amb el protagonista i va acabar, en aquest cas, amb la bursada llençada al carrer. Com que la situació s’anava complicant, un home de lleis va venir a posar pau, però el protagonista va respondre-li això: “Nosaltres representàvem una nova concepció dels drets de l’home i una nova llei”. Una lluita incessant es va iniciar i fou terrible. Tots es van arriscar a perdre l’alta qualitat humana que posseïen.
Hi va haver sang perquè un senyor que intentava sortir furtivament de la seva casa va ser esberlat i, posteriorment, van patir molta fam. Els dubtes sobre la justesa dels ideals en pugna i l’enyorament de la normalitat. La situació no anava millorant, sobretot pel que fa l’alimentació que cada vegada era més escassa. El grup que defensava la postura del narrador va aconseguir una clara victòria enfront la classe burgesa que vivia al mateix bloc de pisos; van aconseguir la victòria i no van ser derrotats.
El primer per la seva tasca i la seva valentia de combatre amb les classes aristocràtiques ens ho explica detalladament el narrador en l’últim paràgraf: “Hom ens diu que el nostre cas ha estat degudament anotat i que quan vingui l’hora de les grans compensacions ens serà donat públicament el premi”. La compensació serà el reconeixement públic a la seva empenta per enfrontar-se contra la burgesia.
El tema principal és la venjança que tenen els humans; això és el que Calders vol mostrar. També és una crítica de la societat burgesa.
El protagonista mostra el seu model psicològic
L’acció es situa l’any 1938 a Mèxic. Per tant, el temps gramatical serà en passat com ho podem veure en les formes verbals que utilitza Calders.
L’època en què es narra és, si tenim com a punt de referència Espanya, la guerra civil. Calders va marxar a l’exili i no va viure en primera persona els efectes bèl·lics de la guerra. Precisament es va exiliar en aquest país del continent americà.
En aquesta crònica trobem la ironia quan el gos del protagonista es menja el tapís però també és totalment absurd. Juga amb la versemblança perquè perfectament una situació com aquesta podria succeir.
