ILLA

Aquest poema pertany al volum Poesia (1957), última etapa de Josep Carner, la de la maduresa. Llunyania és un llibre molt reflexiu sobre Catalunya.

Aquest poema està compost per 6 estrofes de nou versos cada una, són versos alexandrins de onze i dotze síl·labes. És de rima consonant. La rima es ABCBCDDCC-BDBDCECDD i així successivament.

A la primera estrofa recorda tot allò bo que té Catalunya, com una cosa realment bonica.

 A la segona, parla de Catalunya com la terra que l'ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com ell, que s'enrecorden de Catalunya, ningú més ho faria.

A la tercera estrofa, ens diu l'enamorament que sent per Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les virtuts que té.

A la quarta estrofa veu Catalunya com un païs impossible i de somni, és a dir utòpic, perquè desde l'exili ho veu així.

 A  la penúltima estrofa explica l'enyorança que sent per la seva terra, i el seu record. La veu de lluny i diu que a Catalunya es sent protegit.

A la última estrofa, la sisena, es lamenta per l'enyorança però a la vegada diu que manté el record i espera tornar-la a veure.

El tema en general és com ell, exiliat, conserva el seu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra, Catalunya, que pren la forma d'illa, una illa bastida en el record i l'impossible i habitada en somnis.

En el comentari morfosintàctic trobem l'abundància de substantius i verbs conjugats en present i la notable presència de pronoms ( tu i jo) referint-se a Catalunya, utilitzant una segona persona, i donant-li vida. També cal destacar la presència en moltes ocasions i paralelismes amb la conjunció i.